Mik: primer de tot voldria donar les gracies per totes les felicitacions que meu fet sobretot per la de la Mare "aviam si tenim una escriptora a casa".
Canvian de tema, la nostra ruta per a Bolivia, o mes ven dit la ruta glaçada: Vam sortir
el dia 9 de Juliol a les 8:oo del mati, vam agafar un mini autocar per anar a la frontera Boliviana, on ens vam trobar uns
Canvian de tema, la nostra ruta per a Bolivia, o mes ven dit la ruta glaçada: Vam sortir
el dia 9 de Juliol a les 8:oo del mati, vam agafar un mini autocar per anar a la frontera Boliviana, on ens vam trobar uns Catalans de Granollers: l'Anna, l'Oscar, la Marta i el Jaume.
Vam esmorzar a -12 graus. 
Vam agafar un jeep i ens vam 
posar en marxa, primer de tot, vam anar a la laguna blanca que estaba tota glacada, aquesta laguna era blanca per el Borex, un mineral que contenia aquesta. Després vam anar a la laguna verde que aquesta no era glaçada i era verda per el coure, tot seguit vem anar a unes aiguas termals, despres de les aigues, vem visitar els geisers sol de mañana, que erant molt imresionans pero 
feien una mica de tufa a ou podrit.
Vam agafar un jeep i ens vam 
posar en marxa, primer de tot, vam anar a la laguna blanca que estaba tota glacada, aquesta laguna era blanca per el Borex, un mineral que contenia aquesta. Després vam anar a la laguna verde que aquesta no era glaçada i era verda per el coure, tot seguit vem anar a unes aiguas termals, despres de les aigues, vem visitar els geisers sol de mañana, que erant molt imresionans pero 
feien una mica de tufa a ou podrit. Aquella nit va ser molt freda.
L'endema, al mati vam visitar la laguna colorada, era d'un color vermellos per unes algues que tenia, alla tambe hi havien uns flamens molt bonics, crec que era una de les 7 maravilles naturals del mon!!!
Després, vam visitar l'arbol de piedra, que era roca volcanic que tenia forma d¡arbre, avans d'arrivar a l'hotel, vam veure tambe un volca fomejant i un paisatge un semblava un cuadre de Dalí.
L'hotel d'aquella nit, era completament de sal, era molt xulo, no feia tan de fred i vam dormir molt millor.
L'endema, va ser el millor dia, perque el salar de Uyuni era impresionant, quin munt de sal!!!
I al
mig del salar hi havia una illa, la isla pescado, que en teoria, des de l'aire tenia forma de peix, a la illa hi vam pasejar una mica fins a dalt de tot, on es veia la gran extensió del salar, alla vam dinar, i ben dinat varem anar cap a la ciutat de Uyuni, all ens vam despedir de l'Anna i de l'Oscar i vam pujar un altre jeep per retornar cap a snt. Pedro de Atacama d'urant el viatge vam fer nit en un cul de mon, on no hi havia res de res, ens vam llevar a les 4:45 de la matinada per arrivar a snt. Pedro. 
Creiem que a valgut la pena pasar tan de fred per veure aquest espectacle de la natura.
L'endema, al mati vam visitar la laguna colorada, era d'un color vermellos per unes algues que tenia, alla tambe hi havien uns flamens molt bonics, crec que era una de les 7 maravilles naturals del mon!!!
Després, vam visitar l'arbol de piedra, que era roca volcanic que tenia forma d¡arbre, avans d'arrivar a l'hotel, vam veure tambe un volca fomejant i un paisatge un semblava un cuadre de Dalí.
L'hotel d'aquella nit, era completament de sal, era molt xulo, no feia tan de fred i vam dormir molt millor.
L'endema, va ser el millor dia, perque el salar de Uyuni era impresionant, quin munt de sal!!!I al
mig del salar hi havia una illa, la isla pescado, que en teoria, des de l'aire tenia forma de peix, a la illa hi vam pasejar una mica fins a dalt de tot, on es veia la gran extensió del salar, alla vam dinar, i ben dinat varem anar cap a la ciutat de Uyuni, all ens vam despedir de l'Anna i de l'Oscar i vam pujar un altre jeep per retornar cap a snt. Pedro de Atacama d'urant el viatge vam fer nit en un cul de mon, on no hi havia res de res, ens vam llevar a les 4:45 de la matinada per arrivar a snt. Pedro. 
Creiem que a valgut la pena pasar tan de fred per veure aquest espectacle de la natura.
Martí i Miquel.
Hooooooola família:
ResponEliminaMoltes felicitat Miquel. Martí, encara que endarrerides, també moltes felicitats.
Quines aventurasses, suposo que el diari ja deu ser casi bé ple. Terrassa us semblarà avorrit i lleig quan torneu.
Sembleu tots molt contents i emocionats. Així se us veu des d'aquí.
Nassos cuida't de les escaldades en bicicleta!!
Molts petons des de ripoll
Pilar, Ton i nens
Eiii, que m'agraden molt els vostres escrits nens! continueu, continueu, que estem viatjant amb vosaltres!
ResponEliminaHola companys de glaçades i sopes de verdura!
ResponEliminaSalutacions altíssimes i contaminades des de Potosí, la ciutat més alta del món (o això diuen)!
Molt bé el vostre blog, seguirem llegint-lo!
Sort en el que queda de viatge.
Oscar i Anna.
Molt be família, fotos penjades. És que sempre deixeu la feina a mitges!, ji, ji.
ResponEliminaPer cert les fotos genials, com sempre.
Un peto per l'Oscar, l'Anna, la Marta i el Jaume desde Terrassa, de part de la mare de les criatures, ja veieu que també esteu "penjats" al bloc.
Avui he pogut veure i sentir a la família per webcamp..., una canya. Ara estic muntant el tinglado al meu pc, però tinc algun problemilla. Haure d'avisar els meus tècnics preferits (Imma i Jaume si veieu aixó ja podeu passar per casa..., i faig sopar)
Un petó com un meló de la vostra mare i dona preferida.
Quina cara que feu d´expedicionaris! Les fotografies, precioses. Salveu la pell, i els ulls! Quedareu enlluernats, del sol i de les meravelles que veieu.
ResponEliminaUs envio una mica d´escalfor terrassenca (35º, ahir). Els avis a la fresca, aquesta setmana han marxat cap a Andorra. Petons i abraçades,
Marta.
Per fi hem tingut un momentet per seure a veure el blog i saber les vostres peripècies!!!
ResponEliminaAbans de tot, Miquel i Martí, felicitats a tots dos! No és que no ens en recordéssim però...fins avui! Espero que ens perdoneu...
Bé, veig que d'avorrits, gens ni mica. El què haureu de vigilar, amb tant anar amunt i avall, és de no tornar més estressats del què vau marxar! que en teoria, les vacances són per descansar! Però, és clar, ja s'entén que s'ha d'aprofitar al màxim el viatge...no es pot fer cada dia...
Les fotos, són molt guapes...clar que el paisatge acompanya...El què ja no sabem deduir és si esteu passant molt de fred o de calor, per què tan aviat esteu a la voreta del mar, com a muntanyes nevades, com a desert...De tota manera, la cara cremada cada cop us assimila més als nadius de la zona (indis andins?)...
Bé doncs, us deixem amb les vostres aventures i desventures voltant el món, i prometem ser més constants en les visites del blog.
Una abraçada molt forta des del territori comantxe de Terrassa,
Mercè i Manel
Que tal chicos, qué pasada de fotos disfrutad todo lo que podáis y no os olvidéis de los nuevos madrileños.
ResponEliminaMuchos besos de Dani, Cris, Daniel y Andrea
Martí, jo t'ho pots apuntar tot al diari això de les fonts que fan pudor i els llacs de colors. Et penso acribillar a preguntes! (vaja que heu vist un espectacle biològic de primera magnitud. La vida a la terra devia començar en un lloc semblant a aquest). Bacteries primitives, llacs de color vermell fent xup-xup, fumaroles... No hi havia pas cap dinosaure? ;-)
ResponEliminaLa vostra mmmmaaaammmmaaaa m'ha dit que ara ja feu cap als Andes (telemark?). Agghhhh, amb la calor que fa aquests dies a Terrassa.
Una abraçada i esperem amb ànsia el proper post.
Carles, Glòria, Martí i Aina.
planetadecuines.juguemacuinetes.cat
Que bonic tot el que expliqueu.
ResponEliminaContineu gaudint si us plau
Pedrosa segon, en els entrenos, darrera de Stoner. Saps, l'Stoner esta fins als nassos, de les ajudes electròniques de la Ducati. Crec que te raó
Marcos
oju!, i l'Elies 7è.
ResponElimina