dimecres, 8 de juliol del 2009

El desert mes àrid del mon

Hola companys!!!! encara estem a San Pedro de Atacama, també dit San Perro perqué esta ple de gossos pel carrer.

Ahir varem fer una ruta amb bici a la laguna Cejar, d'uns 40 Km i el pare de les criatures encara te el cul com un pebrot escalivat!! les lagunes son molt curioses ja que tenen una franja d'uns 30cm a la superficie d'aigua glaçada i per sota circula aigua a uns 40º i a sobre sures com un tap d'ampolla. Circular amb la bici pel desert es una sensació d'angoixa si no estas segur del camí...
Demà sortirem cap a Bolivia per fer ruta i anar al espectacular Salar de Uyuni.
Es molt curios veure fotos de la zona al estiu i veure tots els volcans amb força neu, a l'hivern del altiplà es tan sec que no cau ni un floc de neu Ja parlarem de neu desde la Patagonia ok?

Martí, Miquel i Nas
Publicat per a

3 comentaris:

  1. Gemma8 de juliol del 2009, a les 18:49

    És veritat!!! Martinete sembles un tap. ji, ji. I pel que és veu el tap més valent de la família.
    Navarru... i aquestes patilles. Que et cantaré aquella bonica canço que fa... "avera si tafeita cabr..., que semble un coni de bo"
    Petons com melons

    ResponElimina
  2. Anònim9 de juliol del 2009, a les 8:59

    Nois, quines fotografies més maques! Costa de creure que hi faci fred, amb aquesta llum i el Martí a l´aigua... Gemma, ara fa vint-i-set anys el tap eres tu, al Mar Mort!
    Bona ruta,
    Marta

    ResponElimina
  3. Anònim12 de juliol del 2009, a les 21:48

    Hola Nas, nene!!, quin viatge-aventura mes xulo esteu fent tots tres, quina pasada!!
    Martí, Miki vigileu al pare, una abraçada a tots tres i fins el proper comentari, que ves a saber desde quin pais serà.

    Tòfol

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)