Hola som el Martí i el Miquel i ja estem a Terrassa, i us explicarem com a anat el nostre viatge per Sud Amèrica.
Primer de tot voldríem donar les gràcies al pare i a la mare perquè un viatge com aquest a la nostra edat no el fa qualsevol.
Vam començar el nostre viatge a Buenos Aires que com dirien els argentins és un quilombo, és una ciutat realment molt gran, després vam anar cap a Igazú, on va ser l’únic lloc on vam passar calor, allà vam conèixer forces animals, però durant tot el viatge n’hem conegut molts: balenes, foques, lleons marins, elefants marins, guanacos, colibrís ...
A Argentina, apart de veure molts animals, muntanyes, vegetació, hem vist molta pobresa.
Durant el viatge hem après que tot el que hem vist no hi és a tot arreu, i per això aprofitàvem cada minut del viatge.
És el primer cop que estem tan de temps fora de casa, però ho hem pogut suportar perquè estàvem amb família, creiem que un viatge d’aquestes dimensions és molt dur fer-lo tot sol.
Els pares diuen que no tornarem a fer un viatge com aquest, però qui sap ara ja tenim el mal hàbit, que serà difícil de fer-lo desaparèixer.
PD: Volem agrair a tothom que ha estat seguint les nostres aventures per el bloc. Fins l’estiu que be!!!
Martí i Miquel,
ResponEliminamolt maco el vostre comentari del viatge. Ja veureu com en fareu molts i molts (el viatjar "enganxa"!, i més de la manera que ho heu fet).
Esperem veure fotos i reportatges, almenys per poder compartir d'una manera o altra la vostra il·lusió, experiència i vivències d'aquests dies que heu passat a terres tan llunyanes.
Salva
Martí i Miquel, m´ha agradat molt que escrivíssiu una valoració de final del viatge. Jo tampoc no crec que sigui l´últim que feu amb el Nas i la Gemma, més aviat haurà estat el primer dels "Grans Viatges dels Navarrus", ja ho veureu!
ResponEliminaNas i Gemma, a veure si us animeu a escriure vosaltres, que el bloc l´ha de tancar qui el va crear...
Petons,
Marta.
Jo, amb el bon escrit dels caradures ja em donava per content pero es clar, si la germana gran demana més precisions, m'hi apunto!
ResponEliminaTon i familia
Vinga, que no sigui per demanar, volem un dossier de 200 pàgs. amb plantejament, desenvolupament i desenllaç, i com no, com ens feien fer al col·legi : la opinió personal, i no se val dir : m'agradat força...
ResponEliminaAra en serio, pels pares chapó per ser com sóu, i per al Martí i al Miquel, de veritat que feu enveja sana, una aventura així amb els pares, com a les pel·lícules... ha de ser inoblidable.
Vinga ! qué feu que no esteu preparant ja el proper ?
Jordi