DEDICADES AL TON

Mira el que m'ha enviat el Navarru, ho recordes? quants anys fa d'aquestes fotos?

Marta, Santi y família besos desde Terrassa, y gracias por cuidar a mis tres niños.

A Mendoza hi falta gent!!!!!

Ara tornem a entrar a l'Argentina, despres de fer l' espectacular paso de los Libertadores , l'estació de Portillo i la duana fastigosa i fosca.

El Santi i la Magi ens esperen a l'estació del bus per dur-nos a casa seva a la agradable ciutat de San Martin, a uns 50 km de Mendoza. Aquesta nit ha estat la més càlida del que portem de viatge.
El diumenge dinar a casa de la Marta i Ricardo, un gran dinar familiar, estem molt agraïts , a taula erem: Marta, Ricardo, Ana i Facundo, Pepe,Martita, Santi i Magui i els mes petits Santiago i Franco. És inevitable parlar de Catalunya, de Terrassa, de Biosca, dels Batalla i els Planes, de la Sara i l'Abril... de tots!!!

Cajon del Maipo

Despres del "quilombo" de Santiago, cap a una vall tranquila...San José del Maipo i nomes arribar a la plaça del poble, un crim pasional!!! la poli, la TV xilena i molts curiosos.
La vall del Maipo, te una petita estació d'esqui anomenada Lagunillas, autentica i "hippie" a l'hora, "el generador esta en pana..." tota una aventura poder pujar a l'estació. El Vicho encargat del refugi, Nely, un instructor anomenat Sete i els seus clients Pato i Santi que son els que ens han baixat fins a San Jose. Al vespre a casa del Sete, s'ha improvisat un asado fantastic juntament amb uns seus amics, en Joaco i Paula i el gos Indio, que buena onda!!!

DISASTER A DONINGTON PARK

125: a 11 voltes del final paren la carrera per pluja, Pol Espargaró anava primer a saco paco, Nico Terol, segón i tercer el "pitito" Marc Márquez (és moníssim aquest nen). Putada grossa és decideix la carrera amb 5 voltes. Ja va passar una altra vegada, totes les chicharrilles a tope i amb pluja!. Espargaró tot i sortin primer queda 10è., Marc Márquez anava primer i a caigut a la penúltima volta. Quedant el podium 1r. Julián Simón, 2n. Simone Corsi i 3r. Scott Redding.
250: Plou i fa sol, i rodes destrossades. 1r. Aoyama, 2n. Bautista i 3r., Pasini. Hector Barberà 8è.
I a GP a arribat la catastrofe total. És declara la carrera en mollat. Tot i així Ducati és el únic equip que surt amb rodes de pluja, resultat Stoner i Nicky quedan en la 14 i 15 posició, doblats per tota la parrilla , ji, ji feien una mica de peneta!. Jo he passat de plorar d'emoció a fotre un crit de rabia, Toni Elías a sortit com un cuet, arrencant els adhesius a la penya, a anat primer dues voltes, i entre els cinc primers unes voltes més fins que..., ha caigut per una relliscada, idem a passat al Lorenzo, quant anava primer, i al Rossi quant també anava primer més tard. El Dani ha començat be, però veien el festival de caigudes a decidit anar a per punts i no fer podi. Resultat raríssim, 1r. Andrea Dovizioso, 2n., Colin Edwards i 3r., Randi de Puniet. Tot i la caiguda de il Doctore (el podrit fins i tot sap caure be i no destrossa la moto) ha quedat 5è. El Lorenzo i el Toni fora de carrera. I el de Castellar tot xino-xano ha quedat 9è.
I aixó és tot, Gemma Planes, Solomoto, Terrassa..., jua, jua
Petons

Que no quiero mas desierto!!!!!! que lo tengo ...

Hola nois, per fi ja s'acabat el desert, molt bonic però "cansino" .
Parada de 3 dies a Caldera, un poble petit i força maco, crec que tenen uns 4 o 5 edificis de 3 o 4 plantes. Any enrere el port era dels mes importants de Xile degut a les extraccions mineres de la zona, ara pesquen marisc que es mes agraït.

12 h de bus i Santiago, una capital amb el centre bastant "europeu" . Impresionants les vistes de les montanyes nevades sobre la ciutat, si el temps millora potser fem una esquiadeta a Valle Nevado, on treballa el JuanCarlos, (Lagarto Mesina).

Avui al migdia decidirem cap on anem, ja tindreu noticies!!!!

NENGS! LES MOTOS

Alemanya, de 9 podis possibles, 7 espanyols.

125: 1r. Julian Simon, 2n. Sergio Gadea, 3r. Joan Olivé..., 4rt. Nico Terol, 5è. Pol Espargaró... i el pobre Marc Márquez que anava 4rt. ha caigut a la última curva.

250: 1r. Simoncelli, 2n. Debon, 3r. Bautisata..., 4rt. Barberà.

GP: una canya de carrera, 1r. Rossi, 2n. Lorenzo, 3r. Dani..., 4rt. Stoner..., i 6è TONI ELIAS!, que surtia últim pq ahir va caure. Miquel; el Nicky 8è. Rossi i Lorenzo últimes voltes d'infart, victòria de il Doctore per mil·lèssimes de segon.

Apa ja esteu al dia. Ara, us toca a vosaltres que ens poseu al dia.

Petons com melons.

AVI, FILL I NETS PEL MESSENGER

Aixó és una passada, és com el primer pas de l'home a la lluna, és un miratge, un salt en el temps, és com quant deim que en el segle XX els cotxes volarien i ens alimentariem amb pastilles (per sort no és així) be..., doncs a casa avui el cotxes han volat..., tres generacions de Navarrus amb una webcamp parlant pel messenger!!! ; uns a Santiago de Xile, l'altre a Terrassa. Sense paraules, però amb fotos per la posteritat.

La freda aventura boliviana

Mik: primer de tot voldria donar les gracies per totes les felicitacions que meu fet sobretot per la de la Mare "aviam si tenim una escriptora a casa".

Canvian de tema, la nostra ruta per a Bolivia, o mes ven dit la ruta glaçada: Vam sortir el dia 9 de Juliol a les 8:oo del mati, vam agafar un mini autocar per anar a la frontera Boliviana, on ens vam trobar uns

Catalans de Granollers: l'Anna, l'Oscar, la Marta i el Jaume.

Vam esmorzar a -12 graus. Vam agafar un jeep i ens vam posar en marxa, primer de tot, vam anar a la laguna blanca que estaba tota glacada, aquesta laguna era blanca per el Borex, un mineral que contenia aquesta. Després vam anar a la laguna verde que aquesta no era glaçada i era verda per el coure, tot seguit vem anar a unes aiguas termals, despres de les aigues, vem visitar els geisers sol de mañana, que erant molt imresionans pero feien una mica de tufa a ou podrit.

Aquella nit va ser molt freda.
L'endema, al mati vam visitar la laguna colorada, era d'un color vermellos per unes algues que tenia, alla tambe hi havien uns flamens molt bonics, crec que era una de les 7 maravilles naturals del mon!!!
Després, vam visitar l'arbol de piedra, que era roca volcanic que tenia forma d¡arbre, avans d'arrivar a l'hotel, vam veure tambe un volca fomejant i un paisatge un semblava un cuadre de Dalí.
L'hotel d'aquella nit, era completament de sal, era molt xulo, no feia tan de fred i vam dormir molt millor.
L'endema, va ser el millor dia, perque el salar de Uyuni era impresionant, quin munt de sal!!!
I al mig del salar hi havia una illa, la isla pescado, que en teoria, des de l'aire tenia forma de peix, a la illa hi vam pasejar una mica fins a dalt de tot, on es veia la gran extensió del salar, alla vam dinar, i ben dinat varem anar cap a la ciutat de Uyuni, all ens vam despedir de l'Anna i de l'Oscar i vam pujar un altre jeep per retornar cap a snt. Pedro de Atacama d'urant el viatge vam fer nit en un cul de mon, on no hi havia res de res, ens vam llevar a les 4:45 de la matinada per arrivar a snt. Pedro.
Creiem que a valgut la pena pasar tan de fred per veure aquest espectacle de la natura.

Martí i Miquel.

... I EL MIQUEL TAMBÉ

Doncs avui toca el torn al Mik. I la mare (u aveu vist?, la mare que els va parir!) de les criatures comença a patir una crisi maternal severa, doncs, si ja és prou dur felicitar a un adolescent a l'altra punta del mon, felicitar a un marrec d'onze anys! ..., és al·lucinant.

Per Inspirar-me i conectar millor amb el Mik, estic escoltant els Stones (també podria escoltar AC/DC, però potser no em sortiria l'escrit tant bonico).
Crec que quant va neixe ja sabia que no era l'hereu, i com el Tarradelles; ell també va dir..., Ja sóc aquí!. I així porta onze anys, no fos el cas que ens despistessim. Tot un caràcter, un mil homes, un despistat, però divertit i carinyós.
Miquel!, que fa dies que ningú em posa música i em diu... vols ballar amb mi?.

Espero que el Jaspe t'aporti la tranquil·litat i la plenitud, t'ajudi a pensar i a organitzar-te i disfrutis d'aquesta aventura amb la màxima "satisfaction"

FELICITATS MIQUEL!

El desert mes àrid del mon

Hola companys!!!! encara estem a San Pedro de Atacama, també dit San Perro perqué esta ple de gossos pel carrer.

Ahir varem fer una ruta amb bici a la laguna Cejar, d'uns 40 Km i el pare de les criatures encara te el cul com un pebrot escalivat!! les lagunes son molt curioses ja que tenen una franja d'uns 30cm a la superficie d'aigua glaçada i per sota circula aigua a uns 40º i a sobre sures com un tap d'ampolla. Circular amb la bici pel desert es una sensació d'angoixa si no estas segur del camí...

Demà sortirem cap a Bolivia per fer ruta i anar al espectacular Salar de Uyuni.
Es molt curios veure fotos de la zona al estiu i veure tots els volcans amb força neu, a l'hivern del altiplà es tan sec que no cau ni un floc de neu Ja parlarem de neu desde la Patagonia ok?

Martí, Miquel i Nas

aniversari gélid

Hola a tothom, estic molt emocionat de lleguir aquestes felicitacions del meu aniversari i especialment l'escrit de la mare.

Estem al desert d'Atacama i fa molt i molt fred sobretot al vespre, ahir varem passar per uns ports a 4200 mts i uns paisatges espectaculars, estem a San Pedro de Atacama un poble molt hippie que no coneixent la calefacció.

MARTI

MARTÍ ET FAS GRAN

... ostres! com canvia el conte...
... el 4 de juliol ens ensenyaves el teu nas petit de cigró, i avui et tinc que buscar a l'altre punta del mon per felicitar-te els teus 14 anys.
Mira, respira, olora, salta, riu, plora, emocionat, enfadat, vola, parla, escolta, somia, pensa, esverat, crida, apren, ensenya, i empapat de tot i de tot-hom, aprofita aquests mesos per fer-te més savi i més ric.
Felicitats de part de l'avi Manolu, ahir li vaig ensenyar el bloc, el que fa la tecnologia moderna!!!, quant va veure les fotos desde iguazú, reia de incredulitat. Aquests moments no tenen preu.

MOLTES FELICITATS!!!.

Salta

Hola suats!!!!! Som a Salta (capital) una ciutat molt bonica i uns entorns molt espectaculars, encara no els hem visitat, ja penjarem alguna fotico d'aquestes montanyes de 5000 i 6000!!!!!

Que bones les empanadas salteñas!!!!Adeu boluds envejosos!!!!!!



Martí , Miquel i Nashttp://www.turismosalta.gov.ar