... I PER ACABAR...

Hola som el Martí i el Miquel i ja estem a Terrassa, i us explicarem com a anat el nostre viatge per Sud Amèrica.

Primer de tot voldríem donar les gràcies al pare i a la mare perquè un viatge com aquest a la nostra edat no el fa qualsevol.

Vam començar el nostre viatge a Buenos Aires que com dirien els argentins és un quilombo, és una ciutat realment molt gran, després vam anar cap a Igazú, on va ser l’únic lloc on vam passar calor, allà vam conèixer forces animals, però durant tot el viatge n’hem conegut molts: balenes, foques, lleons marins, elefants marins, guanacos, colibrís ...

A Argentina, apart de veure molts animals, muntanyes, vegetació, hem vist molta pobresa.

Durant el viatge hem après que tot el que hem vist no hi és a tot arreu, i per això aprofitàvem cada minut del viatge.

És el primer cop que estem tan de temps fora de casa, però ho hem pogut suportar perquè estàvem amb família, creiem que un viatge d’aquestes dimensions és molt dur fer-lo tot sol.

Els pares diuen que no tornarem a fer un viatge com aquest, però qui sap ara ja tenim el mal hàbit, que serà difícil de fer-lo desaparèixer.

PD: Volem agrair a tothom que ha estat seguint les nostres aventures per el bloc. Fins l’estiu que be!!!

AIXO ES UN DESGAVELL

Nois la unica que arriba el dissabte a les 9 del mati es la Gemma. A els Navarrus els hi han canviat el vol, i no arriben fins a les 10 del vespre de dissabte. Es passaran tot el dissabte a Madrid. De les 11 a les 8 de la tarda!!!
Aixo es un avis per la familia Navarro de Madrid, si el dissabte esteu per casa, el Nas us trucara hi vindran a fer-vos una visita. Porten el banyador a ma perque saben que teniu piscina, i pobrets estan una mica necessitats de solet i xip-xap.
Estem a l/aeroport, on hem de passar tota la nit, jo marxo a les 15 i el Navarrus a les 18.
Vaya manera de acabar el viatge!!!!!!!!!!!!!!!!!!

JA SOM A USHUAIA!

Objectiu aconseguit! El far de la fí del mon!

Avui primer contacte, i navegació pel canal de Beagle. El millor dia d'hivern en aquestes latituds. Ens han dit que com aquest, només 10 a l'any!!!. Som uns suertudos.

Ens queda un dia, que al final no anirem a esquiar, no per falta de neu, sino, per falta de pressupost i no hi ha esquis de telemark.

Dijous volem de Ushuaia a Buenos Aries, i divendres cap a Barcelona. Per cert qui ens ve a buscar a l'aeroport? El dissabte a les 9 del matí?

FITZ ROY, CERRO TORRE i TORRES DEL PAINE

Segon inten de fotografiar el Fitz Roy i el Cerro Torre, més o menys aconseguit. Aquest cop hi vam enviar els homes de casa, les dones i el nen ens vam quedar al camp base. Si hi ha neu, però fa sol, venga va..., si hi ha neu i tapat, pos també..., peró neu, tapat, fred i vent, anda ya!... El Miquel i la Gemma vam fer veure que teniem mal de panxa per estalviar-nos el mal rato, ji, ji.
I avui, a les 5 de la matinada hem fet un pim-pam a Chile fins al Parque Nacional de los Glaciares Torres del Paine, Espectacular!!!. El dia esplendit, llacs a punta pala, de color turquesa, blau marí, blau paine (és el blau de les geleres). I les Torres a tocar... Molt "bonico". Em tornat al vespre, un asadito per celebrar l'aniversari de la Gemma, i ara, estem fent temps, perque a les 3 de la matinada agafem el bus per anar fins a Usuhaia.

MAMITA VOS SOIS UNA VIEJITA

Avui faig anys, en teoria 43, però resulta que amb el canvi d'horari i de latitud només en faig 42, jua, jua!!

DALE LOCO, QUE BUENO...

El Perito Moreno,... ei tius, aqui podem fer molts gin-tonics!!!
















Espectacular, i el dia ens va acompanyar, el que s'enten per acompanyar en aquestes latituds.., a uns quants graus negatius. Que despres dels comentaris que ens feu desdes casa vostra, quasi millor estem mes be aqui, ji, ji.
















Tenim el camp base a El Calafate, d'aqui vam anar al Morenu, i avui estem a El Chalten. Aquesta nit a nevat i el dia esta mig, mig..., em fet el primer inten per veure el Fitz Roy i el Cerro Torre, cagada pastoret!, tenim fotos amb uns nuvols que ho tapen tot. Com que avui ens quedem a dormir aqui, dema ho tornarem a intentar.
D'aqui dos dies farem un pim-pam d'un dia a Chile per anar a veure Las Torres del Paine. I el dilluns cap a Usuhaia.

EL BOLSON

Desde Xile, altra cop a Argentina, mira que son cansinos aquests duaneros!.

Estem al Bolson, a un parell d'hores al sur de Bariloche, poble mig hippie entre muntanyes nevades i valls de rius blaus com el mar. Un parell de dies aqui. Aquest mati els nuvols ens han deixat veure el sol un ratet, i em fet una excursió fins la Cabeza del Indio.

Ja tenim "los pasajes" fins el Calafate. Durant un parell de dies no farem altra cosa que anar amb autocar. I a partir d'ara ens espera el Fitz Roy, Cerro Torre, Torres del Paine i el Perito Moreno.

I fred, molt fred, més fred i neu, molta neu, més neu!

UI!... SE NOS PASO...

Viste viejita, que bueno que hoy tenemos computadora.
Un peto molt fresquet per l'àvia Pilar. FELICITATS
Estem al Bolson, cami del sur. Dema (si no plou!!!), farem alguna excursió i penjarem fotos.
Martí, Mik, Navarru i Gemma

L'ILLA DE CHILLOÉ

Després de passar uns dies a Puerto Varas, vam deixar les bosses a l'hotel i vam agafar un autocar, i cap a l'illa de Chilloé, que per cert és la segona illa més grant i la més bonica de l'emisferi sud. A l'illa estem a un Hotel a Castro, que hi ha aquelles casas tant famoses que estan a tocar del mar i que s'aguanten sobre uns troncs de fusta per que quan puja la marea l'aigua no toqui la casa.
Avui em agafat un altre ferri, i em anat a una altra illa més petita, al poble de Achao. La marona a posat la ma al oceà pacífic. La mare només a posat la ma, nosaltres ens i vam banyar a Caldera.





Mik

PUERTO VARAS I ILLA DE CHILOÉ

Adeu a Bariloche, tornem a Chile, a Puerto Varas, ciutat a 20 quilometres de Puerto Montt. Ens decidim per Puerto Varas aconsellats per la gent del pais, que ens diuen que és més bonica que Puerto Montt. Aqui camp base, i avui ens plantem a l'illa de Chiloé en un ferry per salvar el Pacífic.
Aquí passarem un parell de dies, tot i que el temps no acompanya gaire. Desde que som al Pacífic, plou i fa vent.
Per cert, per no perdrens cap dels vostres missatges, és millor que els publique-ho en el últim comentari nostra!

COMO MOLA BARILOCHE

Ara tornem a ser a l'oest d'Argentina. Autocar coche-cama, sopar, dormir i esmorzar (com un hostal amb rodes) i patam ens plantem a San Carlos de Bariloche. Ciutat ubicada en un marc "relindo", entre muntanyes i llacs. El llac que hi ha a San Carlos, sembla el mar amb onades i un ventot gèlid. I passarem una nit doncs dema anem cap a xile a Puerto Montt
i a la illa de Chiloe.
I pel que fa la ciutat de Bariloche, paradís de la chocolata..., i a escala petita semblant a Les Escaldes d'Engordany, només que no tenen la visió pessetera d'Andorra, doncs avui és diumenge hi molta cosa tancada.

PENÍNSULA DE VALDES

Després del reagrupament familiar a Neuquen, vam agafar un autocar i vam creuar Argentina de l'est a l'oest cap a Puerto Madryn, ciutat d'entrada a la Península de Valdes. Primer contacte amb les balenes al port mateix de la ciutat, una passada.

I avui una animalada!!!, balenes, lleons o llops marins, elefants marins, pinguins (algún de despistat, doncs fins al setembre no els hi toca ser aqui), guanacos (semblant a les llamas), maras (un bitxo mig llebre, rata i gos), flamencs, gineus... Tot el dia amunt i avall, i ara per sopar el Miquel i el Martí ens estan fent els seus inssuperables espaguetis a la carbonara. Si en voleu, només heu d'atrevessar l'Atlàntic. Total tal com ha dit el Miquel avui; alguna de les onades que em vist, venia de Portugal, aqui al costat de casa.

... aqui les 4 foques!

ABURRIDA COM UN "CAGARRU"

Estic d'avions, d'aeroports i d'esperar fins el cap de munt...
Ei!, però aixó quasi ja ho tinc. Estic a Buenos Aires, a l'Aereoparque, que és del lloc d'on surten el avions nacionals. Ara son les 9 del matí hora Argentina i fins a les 5 de la tarda no surt el meu vol a Neuquen!!!. He arribat a Buenos Aires a les 6 del mati, he canviat d'aeroport, i quasi em surt la jugada rodona, quant un noi molt simpàtic de les aerolinies argentines ha intentat adelantar-me el vol a Neuquen, però per un quart d'hora no ho hem aconseguit, total que toca seguir esperant.
Doncs aixó, que per tal de fer una mica de temps, us envio aquest missatge per dir-vos que estic be, tot sobre rodes i ja falta menys per reunir a aquesta família atípica. És que som rarus, rarus... Petons com melons!!!

EP, QUE VINC

Quins nervis, tot apunt...,
i només 10 quilos de pes!!! no m'ho puc creure.
Espero que els avions no em facin la pirula, tot vagi a l'hora i com una seda.
Navarrus preparats per revista a Neuquen el dimarts 4 a les 19:30.
Un petó virtual...
i ja mateix un de veritat. Aix quant us pilli!

San Rafael i Las Leñas

Després de l'acollida i l'estada tan maravellosa a Sant Martin, ara estem a San Rafael, una ciutat molt dinàmica i alegre, la ciutat del nostre amic "Gatuso" i " el Negro Loyola" coincidència , trovar-nos tots tres a l'hora ha estat pura coincidència.
Divendres, un asado a casa del Marcos Martin, Gatuso i part de la seva família i el Romelio. Un asado fantàstic! i una acollida molt carinyosa. Dissabte cap a las Leñas a 200 km, tenen una neu pols fantàstica, allà hem saludat a conpanys d'Andorra, el Lucho, la Fifi, la Coti i la Leti, la veritat és que no s'ho podien creure! a tots ells els hi fa molta gràcia sentir parlar català a la cordillera.

DEDICADES AL TON

Mira el que m'ha enviat el Navarru, ho recordes? quants anys fa d'aquestes fotos?

Marta, Santi y família besos desde Terrassa, y gracias por cuidar a mis tres niños.

A Mendoza hi falta gent!!!!!

Ara tornem a entrar a l'Argentina, despres de fer l' espectacular paso de los Libertadores , l'estació de Portillo i la duana fastigosa i fosca.

El Santi i la Magi ens esperen a l'estació del bus per dur-nos a casa seva a la agradable ciutat de San Martin, a uns 50 km de Mendoza. Aquesta nit ha estat la més càlida del que portem de viatge.
El diumenge dinar a casa de la Marta i Ricardo, un gran dinar familiar, estem molt agraïts , a taula erem: Marta, Ricardo, Ana i Facundo, Pepe,Martita, Santi i Magui i els mes petits Santiago i Franco. És inevitable parlar de Catalunya, de Terrassa, de Biosca, dels Batalla i els Planes, de la Sara i l'Abril... de tots!!!

Cajon del Maipo

Despres del "quilombo" de Santiago, cap a una vall tranquila...San José del Maipo i nomes arribar a la plaça del poble, un crim pasional!!! la poli, la TV xilena i molts curiosos.
La vall del Maipo, te una petita estació d'esqui anomenada Lagunillas, autentica i "hippie" a l'hora, "el generador esta en pana..." tota una aventura poder pujar a l'estació. El Vicho encargat del refugi, Nely, un instructor anomenat Sete i els seus clients Pato i Santi que son els que ens han baixat fins a San Jose. Al vespre a casa del Sete, s'ha improvisat un asado fantastic juntament amb uns seus amics, en Joaco i Paula i el gos Indio, que buena onda!!!

DISASTER A DONINGTON PARK

125: a 11 voltes del final paren la carrera per pluja, Pol Espargaró anava primer a saco paco, Nico Terol, segón i tercer el "pitito" Marc Márquez (és moníssim aquest nen). Putada grossa és decideix la carrera amb 5 voltes. Ja va passar una altra vegada, totes les chicharrilles a tope i amb pluja!. Espargaró tot i sortin primer queda 10è., Marc Márquez anava primer i a caigut a la penúltima volta. Quedant el podium 1r. Julián Simón, 2n. Simone Corsi i 3r. Scott Redding.
250: Plou i fa sol, i rodes destrossades. 1r. Aoyama, 2n. Bautista i 3r., Pasini. Hector Barberà 8è.
I a GP a arribat la catastrofe total. És declara la carrera en mollat. Tot i així Ducati és el únic equip que surt amb rodes de pluja, resultat Stoner i Nicky quedan en la 14 i 15 posició, doblats per tota la parrilla , ji, ji feien una mica de peneta!. Jo he passat de plorar d'emoció a fotre un crit de rabia, Toni Elías a sortit com un cuet, arrencant els adhesius a la penya, a anat primer dues voltes, i entre els cinc primers unes voltes més fins que..., ha caigut per una relliscada, idem a passat al Lorenzo, quant anava primer, i al Rossi quant també anava primer més tard. El Dani ha començat be, però veien el festival de caigudes a decidit anar a per punts i no fer podi. Resultat raríssim, 1r. Andrea Dovizioso, 2n., Colin Edwards i 3r., Randi de Puniet. Tot i la caiguda de il Doctore (el podrit fins i tot sap caure be i no destrossa la moto) ha quedat 5è. El Lorenzo i el Toni fora de carrera. I el de Castellar tot xino-xano ha quedat 9è.
I aixó és tot, Gemma Planes, Solomoto, Terrassa..., jua, jua
Petons

Que no quiero mas desierto!!!!!! que lo tengo ...

Hola nois, per fi ja s'acabat el desert, molt bonic però "cansino" .
Parada de 3 dies a Caldera, un poble petit i força maco, crec que tenen uns 4 o 5 edificis de 3 o 4 plantes. Any enrere el port era dels mes importants de Xile degut a les extraccions mineres de la zona, ara pesquen marisc que es mes agraït.

12 h de bus i Santiago, una capital amb el centre bastant "europeu" . Impresionants les vistes de les montanyes nevades sobre la ciutat, si el temps millora potser fem una esquiadeta a Valle Nevado, on treballa el JuanCarlos, (Lagarto Mesina).

Avui al migdia decidirem cap on anem, ja tindreu noticies!!!!

NENGS! LES MOTOS

Alemanya, de 9 podis possibles, 7 espanyols.

125: 1r. Julian Simon, 2n. Sergio Gadea, 3r. Joan Olivé..., 4rt. Nico Terol, 5è. Pol Espargaró... i el pobre Marc Márquez que anava 4rt. ha caigut a la última curva.

250: 1r. Simoncelli, 2n. Debon, 3r. Bautisata..., 4rt. Barberà.

GP: una canya de carrera, 1r. Rossi, 2n. Lorenzo, 3r. Dani..., 4rt. Stoner..., i 6è TONI ELIAS!, que surtia últim pq ahir va caure. Miquel; el Nicky 8è. Rossi i Lorenzo últimes voltes d'infart, victòria de il Doctore per mil·lèssimes de segon.

Apa ja esteu al dia. Ara, us toca a vosaltres que ens poseu al dia.

Petons com melons.

AVI, FILL I NETS PEL MESSENGER

Aixó és una passada, és com el primer pas de l'home a la lluna, és un miratge, un salt en el temps, és com quant deim que en el segle XX els cotxes volarien i ens alimentariem amb pastilles (per sort no és així) be..., doncs a casa avui el cotxes han volat..., tres generacions de Navarrus amb una webcamp parlant pel messenger!!! ; uns a Santiago de Xile, l'altre a Terrassa. Sense paraules, però amb fotos per la posteritat.

La freda aventura boliviana

Mik: primer de tot voldria donar les gracies per totes les felicitacions que meu fet sobretot per la de la Mare "aviam si tenim una escriptora a casa".

Canvian de tema, la nostra ruta per a Bolivia, o mes ven dit la ruta glaçada: Vam sortir el dia 9 de Juliol a les 8:oo del mati, vam agafar un mini autocar per anar a la frontera Boliviana, on ens vam trobar uns

Catalans de Granollers: l'Anna, l'Oscar, la Marta i el Jaume.

Vam esmorzar a -12 graus. Vam agafar un jeep i ens vam posar en marxa, primer de tot, vam anar a la laguna blanca que estaba tota glacada, aquesta laguna era blanca per el Borex, un mineral que contenia aquesta. Després vam anar a la laguna verde que aquesta no era glaçada i era verda per el coure, tot seguit vem anar a unes aiguas termals, despres de les aigues, vem visitar els geisers sol de mañana, que erant molt imresionans pero feien una mica de tufa a ou podrit.

Aquella nit va ser molt freda.
L'endema, al mati vam visitar la laguna colorada, era d'un color vermellos per unes algues que tenia, alla tambe hi havien uns flamens molt bonics, crec que era una de les 7 maravilles naturals del mon!!!
Després, vam visitar l'arbol de piedra, que era roca volcanic que tenia forma d¡arbre, avans d'arrivar a l'hotel, vam veure tambe un volca fomejant i un paisatge un semblava un cuadre de Dalí.
L'hotel d'aquella nit, era completament de sal, era molt xulo, no feia tan de fred i vam dormir molt millor.
L'endema, va ser el millor dia, perque el salar de Uyuni era impresionant, quin munt de sal!!!
I al mig del salar hi havia una illa, la isla pescado, que en teoria, des de l'aire tenia forma de peix, a la illa hi vam pasejar una mica fins a dalt de tot, on es veia la gran extensió del salar, alla vam dinar, i ben dinat varem anar cap a la ciutat de Uyuni, all ens vam despedir de l'Anna i de l'Oscar i vam pujar un altre jeep per retornar cap a snt. Pedro de Atacama d'urant el viatge vam fer nit en un cul de mon, on no hi havia res de res, ens vam llevar a les 4:45 de la matinada per arrivar a snt. Pedro.
Creiem que a valgut la pena pasar tan de fred per veure aquest espectacle de la natura.

Martí i Miquel.