AIXO ES UN DESGAVELL

Nois la unica que arriba el dissabte a les 9 del mati es la Gemma. A els Navarrus els hi han canviat el vol, i no arriben fins a les 10 del vespre de dissabte. Es passaran tot el dissabte a Madrid. De les 11 a les 8 de la tarda!!!
Aixo es un avis per la familia Navarro de Madrid, si el dissabte esteu per casa, el Nas us trucara hi vindran a fer-vos una visita. Porten el banyador a ma perque saben que teniu piscina, i pobrets estan una mica necessitats de solet i xip-xap.
Estem a l/aeroport, on hem de passar tota la nit, jo marxo a les 15 i el Navarrus a les 18.
Vaya manera de acabar el viatge!!!!!!!!!!!!!!!!!!

JA SOM A USHUAIA!

Objectiu aconseguit! El far de la fí del mon!

Avui primer contacte, i navegació pel canal de Beagle. El millor dia d'hivern en aquestes latituds. Ens han dit que com aquest, només 10 a l'any!!!. Som uns suertudos.

Ens queda un dia, que al final no anirem a esquiar, no per falta de neu, sino, per falta de pressupost i no hi ha esquis de telemark.

Dijous volem de Ushuaia a Buenos Aries, i divendres cap a Barcelona. Per cert qui ens ve a buscar a l'aeroport? El dissabte a les 9 del matí?

FITZ ROY, CERRO TORRE i TORRES DEL PAINE

Segon inten de fotografiar el Fitz Roy i el Cerro Torre, més o menys aconseguit. Aquest cop hi vam enviar els homes de casa, les dones i el nen ens vam quedar al camp base. Si hi ha neu, però fa sol, venga va..., si hi ha neu i tapat, pos també..., peró neu, tapat, fred i vent, anda ya!... El Miquel i la Gemma vam fer veure que teniem mal de panxa per estalviar-nos el mal rato, ji, ji.
I avui, a les 5 de la matinada hem fet un pim-pam a Chile fins al Parque Nacional de los Glaciares Torres del Paine, Espectacular!!!. El dia esplendit, llacs a punta pala, de color turquesa, blau marí, blau paine (és el blau de les geleres). I les Torres a tocar... Molt "bonico". Em tornat al vespre, un asadito per celebrar l'aniversari de la Gemma, i ara, estem fent temps, perque a les 3 de la matinada agafem el bus per anar fins a Usuhaia.

MAMITA VOS SOIS UNA VIEJITA

Avui faig anys, en teoria 43, però resulta que amb el canvi d'horari i de latitud només en faig 42, jua, jua!!

DALE LOCO, QUE BUENO...

El Perito Moreno,... ei tius, aqui podem fer molts gin-tonics!!!
















Espectacular, i el dia ens va acompanyar, el que s'enten per acompanyar en aquestes latituds.., a uns quants graus negatius. Que despres dels comentaris que ens feu desdes casa vostra, quasi millor estem mes be aqui, ji, ji.
















Tenim el camp base a El Calafate, d'aqui vam anar al Morenu, i avui estem a El Chalten. Aquesta nit a nevat i el dia esta mig, mig..., em fet el primer inten per veure el Fitz Roy i el Cerro Torre, cagada pastoret!, tenim fotos amb uns nuvols que ho tapen tot. Com que avui ens quedem a dormir aqui, dema ho tornarem a intentar.
D'aqui dos dies farem un pim-pam d'un dia a Chile per anar a veure Las Torres del Paine. I el dilluns cap a Usuhaia.

EL BOLSON

Desde Xile, altra cop a Argentina, mira que son cansinos aquests duaneros!.

Estem al Bolson, a un parell d'hores al sur de Bariloche, poble mig hippie entre muntanyes nevades i valls de rius blaus com el mar. Un parell de dies aqui. Aquest mati els nuvols ens han deixat veure el sol un ratet, i em fet una excursió fins la Cabeza del Indio.

Ja tenim "los pasajes" fins el Calafate. Durant un parell de dies no farem altra cosa que anar amb autocar. I a partir d'ara ens espera el Fitz Roy, Cerro Torre, Torres del Paine i el Perito Moreno.

I fred, molt fred, més fred i neu, molta neu, més neu!

UI!... SE NOS PASO...

Viste viejita, que bueno que hoy tenemos computadora.
Un peto molt fresquet per l'àvia Pilar. FELICITATS
Estem al Bolson, cami del sur. Dema (si no plou!!!), farem alguna excursió i penjarem fotos.
Martí, Mik, Navarru i Gemma

L'ILLA DE CHILLOÉ

Després de passar uns dies a Puerto Varas, vam deixar les bosses a l'hotel i vam agafar un autocar, i cap a l'illa de Chilloé, que per cert és la segona illa més grant i la més bonica de l'emisferi sud. A l'illa estem a un Hotel a Castro, que hi ha aquelles casas tant famoses que estan a tocar del mar i que s'aguanten sobre uns troncs de fusta per que quan puja la marea l'aigua no toqui la casa.
Avui em agafat un altre ferri, i em anat a una altra illa més petita, al poble de Achao. La marona a posat la ma al oceà pacífic. La mare només a posat la ma, nosaltres ens i vam banyar a Caldera.





Mik

PUERTO VARAS I ILLA DE CHILOÉ

Adeu a Bariloche, tornem a Chile, a Puerto Varas, ciutat a 20 quilometres de Puerto Montt. Ens decidim per Puerto Varas aconsellats per la gent del pais, que ens diuen que és més bonica que Puerto Montt. Aqui camp base, i avui ens plantem a l'illa de Chiloé en un ferry per salvar el Pacífic.
Aquí passarem un parell de dies, tot i que el temps no acompanya gaire. Desde que som al Pacífic, plou i fa vent.
Per cert, per no perdrens cap dels vostres missatges, és millor que els publique-ho en el últim comentari nostra!

COMO MOLA BARILOCHE

Ara tornem a ser a l'oest d'Argentina. Autocar coche-cama, sopar, dormir i esmorzar (com un hostal amb rodes) i patam ens plantem a San Carlos de Bariloche. Ciutat ubicada en un marc "relindo", entre muntanyes i llacs. El llac que hi ha a San Carlos, sembla el mar amb onades i un ventot gèlid. I passarem una nit doncs dema anem cap a xile a Puerto Montt
i a la illa de Chiloe.
I pel que fa la ciutat de Bariloche, paradís de la chocolata..., i a escala petita semblant a Les Escaldes d'Engordany, només que no tenen la visió pessetera d'Andorra, doncs avui és diumenge hi molta cosa tancada.

PENÍNSULA DE VALDES

Després del reagrupament familiar a Neuquen, vam agafar un autocar i vam creuar Argentina de l'est a l'oest cap a Puerto Madryn, ciutat d'entrada a la Península de Valdes. Primer contacte amb les balenes al port mateix de la ciutat, una passada.

I avui una animalada!!!, balenes, lleons o llops marins, elefants marins, pinguins (algún de despistat, doncs fins al setembre no els hi toca ser aqui), guanacos (semblant a les llamas), maras (un bitxo mig llebre, rata i gos), flamencs, gineus... Tot el dia amunt i avall, i ara per sopar el Miquel i el Martí ens estan fent els seus inssuperables espaguetis a la carbonara. Si en voleu, només heu d'atrevessar l'Atlàntic. Total tal com ha dit el Miquel avui; alguna de les onades que em vist, venia de Portugal, aqui al costat de casa.

... aqui les 4 foques!

ABURRIDA COM UN "CAGARRU"

Estic d'avions, d'aeroports i d'esperar fins el cap de munt...
Ei!, però aixó quasi ja ho tinc. Estic a Buenos Aires, a l'Aereoparque, que és del lloc d'on surten el avions nacionals. Ara son les 9 del matí hora Argentina i fins a les 5 de la tarda no surt el meu vol a Neuquen!!!. He arribat a Buenos Aires a les 6 del mati, he canviat d'aeroport, i quasi em surt la jugada rodona, quant un noi molt simpàtic de les aerolinies argentines ha intentat adelantar-me el vol a Neuquen, però per un quart d'hora no ho hem aconseguit, total que toca seguir esperant.
Doncs aixó, que per tal de fer una mica de temps, us envio aquest missatge per dir-vos que estic be, tot sobre rodes i ja falta menys per reunir a aquesta família atípica. És que som rarus, rarus... Petons com melons!!!

EP, QUE VINC

Quins nervis, tot apunt...,
i només 10 quilos de pes!!! no m'ho puc creure.
Espero que els avions no em facin la pirula, tot vagi a l'hora i com una seda.
Navarrus preparats per revista a Neuquen el dimarts 4 a les 19:30.
Un petó virtual...
i ja mateix un de veritat. Aix quant us pilli!

San Rafael i Las Leñas

Després de l'acollida i l'estada tan maravellosa a Sant Martin, ara estem a San Rafael, una ciutat molt dinàmica i alegre, la ciutat del nostre amic "Gatuso" i " el Negro Loyola" coincidència , trovar-nos tots tres a l'hora ha estat pura coincidència.
Divendres, un asado a casa del Marcos Martin, Gatuso i part de la seva família i el Romelio. Un asado fantàstic! i una acollida molt carinyosa. Dissabte cap a las Leñas a 200 km, tenen una neu pols fantàstica, allà hem saludat a conpanys d'Andorra, el Lucho, la Fifi, la Coti i la Leti, la veritat és que no s'ho podien creure! a tots ells els hi fa molta gràcia sentir parlar català a la cordillera.